És un llibre molt modest: sembla que digui el mínim que es pot dir d'un tema de gran magnitud. I, en dir-ne el mínim, en diu el màxim. El seu tema palès és un període de la Guerra Civil espanyola, en el qual, durant uns mesos, fins que fou molt greument ferit, l'autor lluità com a soldat en les trinxeres. Tothom sap que la guerra espanyola fou un dels esdeveniments decisius de la nostra època; tothom ho deia, ja, llavors; i tothom tenia raó. Però ha passat ja massa temps des de la guerra espanyola, i actualment el nostre sentit de la història va essent destruit per la naturalesa de la nostra història: la nostra memòria és curta i la rapidesa amb què ens assalten els esdeveniments encara l'escurça més. Allò que en altre temps ocupava el nostre esperit i emplenava les romàntiques sales de reunions amb la conscièncía de l'heroisme i el destí ha esdevingut actualment, sobretot, un tema per a l'historiador erudit. El llibre de George Orwell mereixeria la nostra atenció de manera només limitada si no fos altra cosa que el relat de les seves experiències personals en la guerra espanyola. Però és molt més que això. És un testimoni de la naturalesa de la vida política moderna. I és també una demostració per part de l'autor d'una de les maneres idònies d'enfrontar-se amb aquesta vida. Per això la seva importància és del moment present i ha de perdurar en els anys futurs. (De la introducció de Lionel Trilling.)