La Història de la columna infame neix tècnicament d’Els promesos. En el transcurs de l’acurada preparació del material històric de la novel·la, amb una atenció especial a l’episodi de la pesta, Manzoni descobreix les actes d’un procés ocorregut a Milà el 1630. Els imputats eren un grup de ciutadans acusats de ser uns “untadors”, és a dir, responsables de difondre la pesta mitjançant un ungüent de fabricació pròpia, i després ajusticiats. L’escriptor “reobre”, per dir-ho d’alguna manera, el procés per descobrir si, tot i les pressions exercides per la fúria popular que exigia un boc expiatori al qual atribuir la responsabilitat de la pesta, i malgrat l’obscurantisme d’una època que creia en les bruixes, en els ungüents malèfics i en altres arts diabòliques, els jutges tenien la possibilitat d’exercir el seu lliure arbitri i de reconèixer si els imputats eren innocents o culpables. La Història de la columna infame, inèdita fins ara en català, configura, amb la novel·la Els promesos, una unitat editorial volguda pel mateix autor.