L'escàndol de Mort de Dama i el prestigi de Bearn han ocultat el que té d'excepcional l'obra de Villalonga en el seu conjunt, com a univers literari en què cada pela altera i enriqueix els grans temes. En L'hereva de dona Obdúlia, la melodia principal ens ve insinuada per la lletra menuda: les temptacions que amenacen la maduresa de dues dones oposades en tot menys en l'esponerós erotisme. Villalonga les confronta cada una al seu Don Joan particular i observa els efectes produïts sobre les víctimes. Una comèdia? No, un drama irònic, en el més pur estil villalonguià.