L'any 1922, Isabelle Sandy descriu 1'Andorra de començament del segle XX a la novel·la Andorra o els homes d'aram. El 1941, el cineasta gascó Emile Couzinet en fa una pel·lícula, en plena ocupació, a cavall entre Andorra i França. Finalment, cinquanta anys més tard, Jean-Claude Chevalier, amb una original mirada d'humanista modern, ens presenta una novel·la sobre el rodatge de la pel·lícula. Han estat sis anys de recerca per fer reviure uns personatges emblemàtics d'una època ambigua i tràgica que conflueixen a Andorra, per a ells un espai de pau i de llibertat. Una llibertat per la qual lluiten una colla d'artistes i també de guerrillers, com el maquis Josep Asnurri, que hauria volgut mantenir tot sol la seva promesa... salvar per damunt de tot allò que un realitzador gascó, generós i sense complexos, estimava en aquells moments més que res: unes quantes capses metàl·liques de pel·lícula guardades al casino municipal de Royan, a la costa atlàntica francesa, un dels últims reductes nazis. Aquesta novel·la-reportage ens dóna una nova mirada sobre el període 1940-1945 que cal valorar com una preuada pavor i conservar a l'arca de la memòria d'una Europa que avança, d'un món que canvia. Una mirada cinematogràfica en una època verd grisosa il·luminada per estrelles.