Claude Beausoleil (Mont-real, 1948) és un dels noms més destacats de la nova poesia del Quebec –la posterior a la ruptura dels 70. És autor d’una quarantena de llibres de poesia, entre els quals destaca Gran Hotel d’Estrangers, que ha estat traduït a diverses llengües. El motiu generador de la veu lírica de Beausoleil és la ciutat, que ell pren com a metàfora per experimentar el món i la solitud de l’home urbà: la verticalitat dels edificis, l’horitzontalitat dels carrers, la duresa de la nit, el menyspreu per l’altre, per l’estranger... I li serveix, també, per explicar la situació cultural quebequesa i la seva singularitat. I ho diu amb imatges que li han ferit la retina i que ens retorna amb versos que ens martellegen incessantment.