Gairebé 20 anys després del Consens de Washington i més de 10 anys després de la caiguda del mur de Berlín, el sistema d’institucions internacionals s’ha anat polaritzant en dues branques. D’una banda, Nacions Unides amb les fecundes cimeres dels anys 90 i del mil·leni però amb una absència en la implementació dels resultats. I d’altra banda, el conjunt d’institucions econòmiques, financeres i comercials (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç, etc.) que han anat aplicant, dia rere altre, polítiques neoliberals arreu del món. Aquesta insostenible bipolarització institucional, i els fets més recents a nivell mundial posen en evidència l’absolut desfasament del sistema d’institucions internacionals nascut després de la Segona Guerra Mundial. És imprescindible, per tant, engendrar un nou sistema de governabilitat democràtica mundial que exigeix, entre altres coses, la “reforma en profunditat del sistema d’institucions internacionals”. La societat civil global és, des de fa temps, i en paral·lel a les realitats mencionades, un nou actor present en aquest àmbit de la governabilitat.