Els glosats de tristor, també coneguts amb el nom de cançons de mort, són planys en vers d'una llargada considerable que expressen el dol per la mort de persones estimades. El gènere respon a una pràctica generalitzada de les societats preindustrials d'arreu del món, des de la més remota antiguitat fins a l'època contemporània. D'origen precristià, va aparèixer com a mitjà màgic per actuar sobre els difunts i facilitar-los l'assoliment del lloc definitiu de residència. Compostos per poetes orals, obeint l'encàrrec de la família, d'amics o, en el cas de fadrines i fadrins que festejaven, del promès o la promesa, eren cantats ritualment, dies després del traspàs, davant la casa del difunt, en un acte presidit pels familiars més pròxims, en presència de la comunitat, prèviament convocada. En aquest llibre, Antoni Serrà Campins, catedràtic de la Universitat de Girona, estudia el gènere i edita i anota 32 textos mallorquins i menorquins d'una gran intensitat dramàtica, una gran càrrega emocional i una qualitat comparable a la de les millors balades populars. També inventaria 187 textos llargs i 189 estrofes soltes, que ha localitzat en manuscrits, plecs solts i reculls folklòrics dels segles XIX i XX.