¿Sap vostè què ha estat l'art català dels últims anys i quins són els nous corrents estètics de cara al segle XXI? ¿Sap vostè què està passant a Barcelona en el món de l'art, amb la modernitat, la postmodernitat, amb l'avantguarda i l'art digital? ¿Podría citar els nostres principals creadors plàstics més enllà de Joan Miró o Antoni Tàpies? Vicenç Altaió, l'autor d'aquest llibre, sí, perquè és germà de tots ells. Sí, perquè ells són els seus germans. Germans grans com Brossa, Perejaume, Amat, Jaar o Hannah Collins. O germans petits o menys coneguts com Colomer, Martí Guixé o Galdón. L'escriptor i traficant d'idees Altaió té el rar privilegi de la familiaritat intel·lectual i biogràfica amb tots ells i, per això, només ell podría oferir-nos aquesta obra magnífica i fascinant, aquesta fastuosa reflexió sobre les belles arts contemporànies que és alhora, per si mateix, un esdeveniment literari, una de les millors mostres de la literatura catalana d'idees, un llibre prodigiós, prismàtic, tan imprescindible com un mapa de carreteres però tan bell com una pàgina de Tres horas en el museo del Prado d'Eugeni d'Ors.