"La nostra societat, moltes vegades, no és justa en establir una escala de valors, i sol situar com a capdavanteres les accions més espectaculars i vistoses, mentre que reserva per als darrers llocs les més aparentment modestes i discretes com ara tenir cura d'aquells que ens necessiten. Portar-ho a cap amb generositat, bo i entenent l'enorme mancança que té el nostre món d'actituds solidàries amb el més dèbil, farà que cuidar la gent gran s'accepti no solament com un deure, sinó que pugui viure's com la darrera però lògica i -per què no?- joiosa etapa en l'existència de l'ésser humà. Tant de bo que aquest llibre pugui omplir una mica l'enorme buit assistencial que pateixen les nostres persones grans i millorar la deficient preparació de les qui en són responsables. Tanmateix, per sobre de la tècnica i fins i tot de la comprensió i el respecte que han de guiar les nostres actuacions, desitjo sincerament ser capaç de transmetre el que a mi personalment em sembla més important: quelcom tan senzill, tan humà, com entendre que cuidar és estimar." (A. Moix)