L’edifici de Can Caralt té el seu origen en una gran masia de tres cossos del segle XVIII, concretament del 1774, propietat de la família Cassany. A la segona meitat del segle XIX, Josep de Caralt i Argila, provenint de Mataró, compra la casa i altres terres. L’edifici és transformat en casa senyorial: hi afegeixen les dues galeries de la banda esquerra i aixequen una planta i les golfes. Amb poc temps, els Caralt es converteixen en els terratinents més importants de la nostra població. Prop de la casa, s’hi construeixen quadres, magatzems, cellers, cases per als treballadors, la torre del rellotge, etc. Durant molts anys fou la residència dels comtes de Caralt i esdevingué una important colònia agrícola i ramadera on treballaren prop d’un centenar de persones. Molts dels llavanerencs actuals, o els seus avantpassats, van venir a treballar a Can Caralt. S’hi produïa molta llet, amb la qual s’elaborava iogurt, també es produïa oli, vi i productes de l’horta que es portaven directament a vendre a Barcelona amb el camió de la casa. Actualment l’edifici és propietat municipal i acull el Museu, l’Arxiu i l’Escola de Música. Volem, així, amb aquest conte, apropar una mica a tothom la història d’aquest emblemàtic edifici de la nostra població.