Una flama en la nit: Pere Puig i Quintana o el combat cultural sota el franquisme d'Antoni Dalmau i Jover vol recuperar la figura de 1'advocat Pere Puig i Quintana (Igualada 1907 - Orpí 1981), una d'aquelles persones que feren possible que, en la fosca travessa del franquisme, sobrevisquéssim com a cultura. Ja abans de la Guerra Civil destacà com a president de la Federació de joves Cristians de Catalunya i fou «dels que es mantingueren fidels a la Generalitat sense abdicar gens ni mica de la seva fe cristiana», tal com assenyala Hilari Raguer al pròleg. Però fou en tornar de 1'exili que Puig i Quintana tingué un paper especialment destacat, sobretot en la seva feina a Benèfica Minerva i a 1'editorial Alcides. Pensem que la magistral segona versió de Carles Riba de 1'Odissea, les traduccions de Shakespeare de Josep M. de Sagarra o la Història d'Espanya de Ferran Soldevila sorgiren de la xarxa que, amb tanta eficácia, tramà Puig i Quintana. Si bé fou un dels primers militants d'Unió Democràtica de Catalunya i tingué una actuació patriòtica i en favor de la cultura catalana tan destacada sota el franquisme, un revés de salut li impedí que, recuperades les nostres institucions nacionals, pogués tenir, com altres han tingut, el paper i el reconeixement posterior que es mereixia. En paraules de 1'historiador Hilari Raguer, aquesta és una biografia important d'un personatge `aparentment' poc important.