Em sembla que hi ha un mot molt expressiu, encara que de baixa mena, per dir tota aquesta potineria: putejar. Estan remenant, amb mans brutes, un Estatut net i amb honestes pretensions d’emmarcar la vida de Catalunya. I tothom té plat en aquest banquet, tothom té entrada i dret a rompre plats. Tot de convencions malèvoles s’escampen: que no hi hagi negociació bilateral, que el que ells obtinguin sigui al seu moment extensible a nosaltres, que no rebin massa diners, que no tinguin nom propi. Dret a decidir? Treu la cartera, fes-me el favor.