«AQUEST ÉS, PER TANT, EL GOIG I EL MISTERI, aquesta la decadència i la grandesa de la vida, la glòria immensa de l'amor. Aquest llibre suposa un final de trajecte perquè, per una banda, es nodreix de la mort que li ha atorgat raó de ser i coherència; per l'altra, apel-la a un sentit nou de la vida, a una esperança que comença amb el final d'aquest viatge, precisament. I aquest és l'estat d'ànim del poeta, la intenció pregona de l'ànima de qui us escriu: baixar d'aquest tren inesperat que és la mateixa existència perquè, després d'un intens final de trajecte, encara sigui possible poder tornar a casa» (Del pròleg Propera parada, la vida, del mateix autor).