Acollit de petit i fins la seva joventut a la Casa de Caritat, els primers treballs escultòrics d'Eusebi Arnau foren ben acceptats i destacà ben aviat com a medallista. Poc després s'introduí en l'escultura aplicada tant a l'arquitectura com a la joieria. Dels primers temes anecdòtics fins als últims -ja dins el nou corrent noucentista, la seva obra té un caràcter decoratiu molt personal. És un escultor interessant i en certa manera popular a Barcelona, per elements escultòrics tan acreditats com l'hemicicle del Palau de la Música, o les importants figures -algunes de les quals desaparegudes- de la casa Lleó Morera, però alhora un desconegut en altres aspectes personals i artístics que donem a conèixer en la present monografia.