Ha arribat el moment. Ja és hora de passar comptes. Però, més enllà del que podrien suggerir aparentment aquestes paraules, l'autor d'aquest llibre, escrit en forma d'extensa carta, ens proposa un recorregut sentimental no pas per totes aquelles realitats negatives que un fill podria retreure al seu pare, sinó per l'immens gavadal d'agraïment i d'esperança que sent vers una relació molt més profunda del que sembla, més íntima i intensa del que hom pot imaginar en els nostres dies, en què paraules com ara "respecte", "autoritat" o "dignitat" semblen haver caigut en un cert desús i desgràcia. Des de la constatació que no sempre s'ha estat a l'altura i des de l'orgull, en canvi, d'haver-hi estat en multitud d'ocasions, l'autor d'aquesta breu però emotiva obra expressa, a través de la literatura, tot allò que potser, des de la seva condició de fill, alguna estranya força li impedeix demostrar. Tot, solament, perquè el temps no ho esborri i perquè se sàpiga que, un dia, algú es va poder dir fill perquè hi havia algú a qui també es va poder anomenar pare.