A propòsit del sermó de Jesucrist sobre el judici Final -les ovelles a la dreta i les cabres a l'esquerra-, Josep Maria Ballarín explica que «des de molt xic m'he sentit a dir que era una cabra» i que «si el judici anava així, a mi em tocava rostir-me per sempre». Però el sermó continua i l'autor arriba a la conclusió que una cabra també es pot salvar. És per això que a L'Església amb cabres i tot. Signes dels temps, una breu llambregada a la història eclesiàstica, a més de les ovelles, que «fan colla mansoia» i «en tenen prou amb el verd de les pastures», també hi tenen cabuda les cabres, que, com sant Josep, sant Francesc, sant Ignasi de Loiola i Luter, saben «engarristar-se per trobar on brostar» i «duen el ramat». Aquesta història de l'eclesiàstica parla de sants que fan miracles, jerarques de molt bàcul, manaies o cristians, però també de l'Església de la gent de cada dia, aquella que, sense fer soroll, ha anat fent el seu fet.