És quan miro que hi veig clar, un títol que ja és tota una declaració de principis, és l'obra amb què Isabel-Clara Simó va irrompre en el panorama de la literatura de creació. Guardonats amb el Premi Víctor Català, els sis contes que integren aquest volum ja prefiguren l'estil i els temes que l'escriptora d'Alcoi abordarà al llarg de la seva carrera literària. Una paròdia molt reveladora de la conversa que tenen uns joves autoanomenats "intel·lectuals", els treballs d'un nen per entendre els canvis que hi ha a la seva família, la història de l'ascensió social d'una noia de poble que arriba a muller de ministre, o la nova vida d'una dona acabada d'enviudar, són alguns dels relats amb què l'autora mostra una gamma de personatges i un seguit de comportaments que posen de manifest la inacabable lluita entre el desig de llibertat dels individus i la pressió de les convencions socials per dominar-los.