Aquest assaig o antiassaig gira, persistentment i alhora ben diferent, al voltant de la inspiració i del subsegüent procés de treball artístic. És una reflexió circular i poètica que va bastint un edifici textual al·legòric de l’impuls generador. I, tot al llarg del llibre, la seva arquitectura simbòlica es va enderrocant i reconstruit per si mateixa mitjançant l’embat teòric sobre l’obra dartistes, poetes i filòsofs que han abordat les especificitats de la il·luminació i les seves conseqüències, a diversos nivells, en les lletres, l’art, la societat i l’individu. Així, hi entren en joc raonaments i disquisicions a l’entorn de clàssics i de pensadors, artistes i poetes contemporanis, alguns de ben joves, tot passant per tendències i moviments (com el Romanticisme, les avantguardes i la postmodernitat) que han forjat la cultura contemporània. I el text pren, sense cap salt abrupte ni estridències, la forma de paràboles que superen engrescadorament el marc de la raó, que hi és qüestionada de soca-rel com a eina exclusiva de coneixement.