«Per tant, quan em pregunten en quin moment em comença a interessar la política, se'm fa molt difícil situar-lo. Jo crec que hi vaig néixer, en aquest món. Per exemple, com ja he explicat alguna vegada públicament, el meu pare m'ensenyava a cantar Els Segadors quan munyíem les vaques, però em feia tancar la porta i em deia: "Això només ho podem cantar aquí, a la quadra, tu i jo, sols i fluixet". Així com jo també cantava Frère Jacques com a cançó habitual de la meva infantesa, perquè ell de tant en tant cantava en francès pel seu exili.» Fruit d'una sèrie de llargues entrevistes, l'autor presenta un retrat acurat i complet d'una de les figures més atractives de la política catalana actual. Montserrat Tura evoca en aquestes converses els records d'infantesa a la masia familiar i la precoç militància política, i parla en profunditat de les seves dues grans passions: la medicina i la política. Així mateix rememora amb emoció les figures del pare i la mare, i descobreix alguns detalls de la seva vida més personal.