Fundació Caixa de Sabadell | col·lecció
Aula de ciència i cultura - 23 | ISBN 978-84-95166-60-9 | 12 €
172 pàgines | Publicat 26/05/2006 | 17x24 cm. |
CIÈNCIES PURES. CIÈNCIES NATURALS | Català

El cicle «Dona-Indústria-Cultura» ha presentat des de diferents punts de vista i diverses disciplines un conjunt de mirades entorn de les aportacions de la dona professional del disseny. Un camp de producció i comunicació neuràlgicament relacionat entre la indústria i la cultura.
La tríada «Dona-Indústria-Cultura» ens situa en l'òrbita de les tres grans revolucions que han configurat el món contemporani. És difícil parlar de Cultura sense relacionar-la amb un dels seus correlatius: la Indústria. Tota cultura és l'exponent dels límits imposats per l'estadi tècnic de cada època històrica. I tots sabem que tècnica i cultura van associats als estadis de poder. Els dos darrers segles han estat presidits pel poder econòmic com a dimensió principal de la realitat amb un paradigma ideològic dominant -produir riquesa i apropiar-nos-la. Avui, l'esgotament del «miracle» financer, la regressió social, la impotència de les noves tecnologies per generar un desenvolupament sostenible, l'augment de la desigualtat, el desprestigi de la política, la persistència de les guerres, han posat fi a aquest paradigma tot qüestionant la dominació dels seus poders i resituant la cultura a primera fila. Avui reconeixem un repte en l'horitzó d'una nova era: l'aliança entre Cultura i Tècnica en la configuració d'una civilització fonamentada en el coneixement i capaç de crear una comunitat internacional assentada en el respecte a l'altre i a l'entorn.
Les ponents convidades al cicle «Dona-Indústria-Cultura» han aportat nous punts de vista i continguts en aquest debat. Han ofert dades i punts de vista que obren nous horitzons i noves interpretacions entorn del disseny i que apunten a una idea comú: en l'actualitat, cada vegada són més les professionals de la creació que no limiten el seu treball a valors purament creatius, funcionals o esteticistes. Sense oblidar aquestes vàlues tradicionals de mercat, també obren el seu discurs a nous àmbits de sentit tot fent visibles els graus de filiació entre la pràctica creativa i l'acció social. Entenent per acció social una pràctica involucrada que proposa interferències a qualsevol fet o costum imposat, consumat i viscut. Si tal com apunten algunes directrius del pensament contemporani, una nova avantguarda és possible si es fonamenta en els valors d'una creativitat responsable, les dones hi poden tenir un paper fonamental.