Al llarg d'una colla d'anys, enmig de la seva activitat periodística, Xavier Garcia ha anat escrivint -no pas cada dia, que és el propi d'un dietari, sinó periòdicament-, a manera de recordatori particular, la sèrie de fets, persones, idees, sentiments i paisatges que li han semblat més rellevants o que el van afectar de més a prop. Dietari d'anar passant (1987-2002) no és un diari íntim, ni un recull periodístic o de notícies; són papera escrits a còpia d'acumulació de sentiments, de reflexions i de vivències, elaborats, a partir de 1992, com diu l'autor, «enmig del silenci, el temps i la contemplació que m'ha proporcionat un petit espai vegetal, ombrejat per una palmera, talment un gran paraigua protector de les ires del cel».