Territori d’una densitat mítica –i, per tant, literària- com poques altres ciutats en el món, Buenos Aires s’ofereix en aquests poemes d’Andreu Gomila com a indret d’un recorregut que en realitat és triple: a través de la ciutat, certament, però també fins a les fondàries humanes de la veu que ens parla; i encara, també, un periple a través de la poesia i del poema, de les seves infinites possibles formes i modulacions, de la seva capacitat per reordenar la realitat i tornar a crear-la. En vers i en prosa, Diari de Buenos Aires és la crònica d’un viatge i d’un llarg i rigorós exercici d’introspecció, així com una celebració de la poesia en cadascun dels esplèndids poemes que formen part del llibre. Sis anys després del seu debut amb Una nit a l’infern dels que són, Andreu Gomila confirma amb aquest brillant Diari de Buenos Aires la plenitud d’una manera d’entendre la poesia tan cenyida per l’elegància com enriquida per la força dels mites i de la mateixa vida.