Encara que no tot fos bufar i fer ampolles, MossénTronxo es l'únic llibre que m'hagi sortit a raig. Com el Francesco primerenc nat a suors d'anys, com la Paràbola dels retorns viscuda sentint-me la mare morta de poc a la vora, com Santa Maria pa cada día duta a dintre d'anys i sense tentines, aquest llibre de Déu i la seva gent m'ha anat brunzint a dintre, des que me'n rumiava de teològiques fins que, gràcies a Déu, entre el sermó del diumenge i les salabrors de cada dia, he trobat la teologia d'espardenya. I un dia m'hi vaig engegar. Em va venir l'Alfons, el seu noi, Pere, volia fer la primera comunió a Queralt. L'havia preparat ell mateix. Jo vaig reblar-ho enfilant-les amb una xerrada ben llarga, que va restar gravada. Impossible, però, de fer-vos sentir al viu, com jo ho revisc, aquells "sí" del vailet, la seva mirada calmada, quieta i un punt lluminosa als ulls.