Desmudat i a les golfes tanca una curiosa trilogia formada per Vagó de tercera (1996) i per Garbinada i ponent (1998). Són sens dubte els llibres més personals de Josep Vallverdú (Lleida, 1923), que, amb un sentit singular respecte de la tradició memorialística ha anat reculant en ziga- zaga cap al passat. Si a Vagó de tercera desgrana les experiències de joventut i a Garbinada i ponent el viatge cap a la maduresa, en el volum que ara presentem l'escriptor lleidatà ens acosta als seus anys d'infantesa -en què viu .'desmudat i a les golfes", és a dir lluny de les incomoditats de la vida social i abstret en un món propi que aviat trobarà una escapatòria en la literatura i les arts plàstiques. Testimoni dels canvis de la vida rural en els darrers setanta anys, Josep Vallverdú fa la crònica tendra d'un món perdut i reporta la seva vivència d'uns esdeveniments que trasbalsaren el país. Aquell infant somiador és el narrador vigorós i ciutadà exemplar que l'any 2000 ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.