¿Quina mena de relació hi ha entre algunes manifestacions socioreligioses de 1'edat mitjana, els projectes utopistes i col·lectivistes del segle XVIII i 1'ocultisme europeu del XIX? ¿Com s'explica el lligam entre moviments com 1'espiritisme i 1'anarquisme catalans? ¿Per què s'han condemnat corrents com el magnetisme, 1'hipnotisme i la metapsíquica al pou negre de 1'irracional, si al capdavall han esdevingut factors de modernització? ¿Quina interpretació demana 1'associació que es dóna entre una vivència autònoma del sagrat -lliure de la intermediació eclesiàstica- i projectes que advoquen per models socials igualitaristes? ¿On s'amaga el fil que ens permet suggerir paral·lelismes entre un manifestant "antiglobalitzador" de Seattle, Barcelona o Gènova i un espiritualista místic del segle XII? Gerard Horta proposa fer més entenedor el sentit darrer d'aquests trànsits, i els explica com una cadena de moviments que miren de respondre a les necessitats d'una col·lectivitat insatisfeta i adolorida per la manera com la societat s'organitza.