L’Estat que va usurpar durant segles el nom d’Espanya va sembrar les seves terres de nombroses raons polítiques, militars i econòmiques, però no va oferir mai una casa comuna on es reconeguessin lliurement totes les llengües, cultures i religions espanyoles. La Picaresca, amb la qual va culminar la irrupció endimoniada de la llengua, l’ètica i l’estètica de la Briva i la Germania, va iniciar un procés de desertització moral i espiritual potser més devastador que la desertització moral i espiritual potser més devastador que la desertització geogràfica que va començar per les mateixes dates. La mundialització de la tècnica i del comerç varen començar a podrir i destruir les arrels d’on nasqueren molts dels nostres pobles i cultures, quan Espanya va iniciar la retrobada amb Europa, en una cruïlla històrica. En aquest marc, l’obra ens proposa una cosa que no havia intentat abans ningú: pensar Espanya a través de tota la història de les seves literatures i nocions de l’amor, des de les jarchas fins al segle XX. Américo Castro fou el pioner indiscutit en aquest terreny. I la seva aportació continua essent capital. De la inexistència d’Espanya comença la seva reflexió uns quants segles abans, endinsant-se pel terreny mal explorat i decisiu del mestissatge de les nostres distintes llengües, cultures i religions, il·luminant la turmentada realitat d’Espanya a la llum d’una herència única en la història de la civilització europea.