Daniel Domingo Montserrat, procedent d'una família pagesa de les terres del Baix Ebre, anà a cercar fortuna a Barcelona amb l'objectiu de fer-se un nom de prestigi en els àmbits polítics i intel·lectuals. A aquest efecte, va moure's en cercles separatistes, republicans, marxístes i fins i tot anarcosindicalistes, i va pertànyer a nombrosos grups polítics i associacions sindicals. L'evolució política d'aquest personatge es vertebrà a partir de la seva ubicació professional com a dependent mercantil, periodista i funcionari de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, la seva experiència intel·lectual permet constatar les relacions que el comunisme i el separatisme català van establir amb algunes de les avantguardes culturals de les dues postguerres mundials: el surrealisme als anys vint i trenta, i l'existencialisme als anys quaranta i cinquanta. A més a més, les conviccions ultranacionalistes de Daniel Domingo el dugueren a la idea d'una Catalunya dotada d'una administració amb un cos de funcionaris propi. Limitada aquesta aspiració a una autonomia política durant els anys trenta, Domingo Montserrat, com a funcionara de la Generalitat i nacionalista radical, participó en l'administració autonòmica amb una actitud crítica. Així, la personalitat de Daniel Domingo permet recercar, amb totes les seves contradiccions, un espai associatiu de tipus corporatiu com el del funcionariat. Certament, la derrota republicana en la Guerra Civil desmuntà tot aquest cúmul d'aspiracions polítiques i professionals de les generacions nascudes en els primers vint anys del segle xx.