Deu anys després de la mort del poeta i escriptor Damià Huguet (Campos, 1946-1996), la seva obra continua plenament vigent. Hi destaca una aferrissada adhesió a la vida elemental –a la terra, en definitiva– i la voluntat de construir uns mites que l’obsessionaren tota la vida. Aquest llibre s’hi refereix des d’una lectura pròxima, mantinguda al llarg dels anys. Recull treballs d’introducció a la seva poètica, descripcions cronològiques de l’evolució que va protagonitzar, interpretacions més o menys lliures del més essencial de la seva poesia, un guió cinematogràfic i altres textos inèdits, i documents epistolars. Un conjunt divers que, al capdavall, constitueix una mena de construcció feta amb maons que es complementen, perspectives superposades, seqüències d’una filmació necessàriament inacabada, incompleta...