La correspondència de Fradique Mendes és un recull de cartes del poeta portuguès de la segona meitat del segle XIX Carlos Fradique Mendes, precedides per unes notes i records de l'autor. Fradique, un excèntric personatge amb aires de dandi i idees pròpies, va ser la creació d'un grup d'intel·lectuals de l'època que s'emmirallaven en els corrents de pensament europeus, encapçalats per Eça de Queirós, com una forma d'expressió de les seves reflexions i aspiracions socials. Helena Cidade Moura, curadora de l'edició portuguesa de la Correspondència, descriu Fradique Mendes com un «cavaller medieval, heroic defensor de les dames, personatge de vida refinada i elevada; aire asiàtic, viatger apassionat del món, íntim d'emperadors que el reclamen; filòsof de bulevard, creador de frases-síntesi, artista i esportista, conversador encisador i poeta romàntic, amic de Baudelaire». A través d'aquest personatge, Eça de Queirós fa una crítica incisiva del conservadorisme i l'estatisme lusitans de l'època; i ho fa amb un humor indulgent, exempt de sarcasme, que revela al mateix temps el seu esperit objectiu i l'estima que professa al seu país.