La mort d'un jove soldat de disset anys al front, a les darreries de la guerra civil, en circumstàncies tràgiques i mai prou aclarides, impulsa el seu germà petit, Sebastià, a emprendre seixanta anys després una difícil recerca de les seves causes, la qual potser no arribarà mai a terme, però en tot cas a una conclusió. Tot al llarg de la conversa de Sebastià amb qui havia estat un amor adolescent del soldat mort -una dona d'edat avançada, la Conxita, que esdevindrà de fet la protagonista del llibre- plana la incògnita de les revelacions que ell n'espera, amb impaciència i angoixa, creant així una dolorosa tensió que persisteix fins al final, sota la multitud de divagacions voluntàries de la dona, que lluita així "contra el silenci". La novel·la, de ressons autobiogràfics, conté els principals ingredients de la literatura de Folch i Camarasa, que sovint es compon d'humor, tendresa i drama en sàvia combinació, original però mai gratuïta. Contra el silenci és, fins ara, la seva obra més recent, que ens el revela en la plenitud de la seva maduresa.