«Totes les aromes i les olors tranquil·les de la terra, de la gerra d'aigua tèbia deixada a la fresca del portal, de la farigola que perfuma les cambres del record i la tendresa. I et buscaré, molt més del que voldria, en vànoves i coixineres, en flassades i edredons per trobar encara algun matís, la resta escadussera d'alguna matinada teva, quan em llevava i corria a veure't com si mai no haguessis de morir.» «Obriré de bat a bat finestres i persianes i tu entraràs com la darrera exhalació dels prats. Duràs, entre les mans, llavors de sanguinolents roselles, aspror de geranis i grans de blat, i la suavitat del verol i de la nectarina, llum de préssecs i cireres que faran la tardor molt més fecunda i que em prometran, com un dia em van prometre déus en horitzons de seda i esperança, que per fi t'has fet eterna com un instant de vida que s'atura en la roda dels anys.»