Orígenes (185? - 285?) és un dels genis més grans de l'Església universal i un dels autors més prolífics de l'antiguitat. És una figura cabdal en l'estudi filològic i exegètic de la Bíblia. Visqué molt de prop la persecució de Septimi Sever, en la qual el seu pare morí màrtir. Director de l'escola catequètica d'Alexandria (211-215/30), viatjà després a Roma, Grècia, Aràbia, Palestina, on desenvolupà una gran activitat sobretot a Cesarea, on fou ordenat prevere i on s'exilià posteriorment. Sota la persecució de Deci fou empresonat i torturat. La figura i el pensament d'Orígenes foren objecte d'admiració i de rebuig en vida i després de mort. El seu pensament donà lloc a l'origenisme, que, al segle VI, fou atacat per Justinià, amb l'aprovació del papa Vigili. Abans d'iniciar-se el II Concili de Constantinoble (553), el seu nom fou afegit a la llista d'heretges. Això féu que moltes de les seves obres es perdessin, conservades sovint en traducció llatina, sobretot de Rufí i de Jeroni. D'entre les moltes obres d'Orígenes, el seu Comentari al Càntic dels càntics féu dir a Jeroni -de primer admirador i després detractor seu- que si ¡a havia sobrepassat tots els escriptors, en aquesta obra se sobrepassà a si mateix.