A Coma induït, els versos hi van de tranuita i amb la cua entre carnes de por de perdre's en l'arremorament de la feram extraviada que transita pels poemes com si ho fes per una mena de burg a camp ras, un clot colossal on les síl·labes s'arrossegarien com cucs i on afluirien els punts i coma més vils, que acabarien encallats en carrerons tan estrets que ni un nen no hi podria passar, i tot entre hortes i sequerals i enmig d'un cafarnatim d'autopistes, un poti-poti esbadinat, una megalòpolis immensa, envitricollada, atapeïda i anorreada com per una casualitat calamitosa que potser s'aniria esdevenint d'ençà que el món és món en un lloganet tan i tan esquifit i convertit en un maremàgnum destarotador de muntanyes de runes al bell cor de places espaioses amb tot de tolls i amb clavegueres a cel descobert per on s'escorrerien les immundícies mentre tot plegat aniria cap amunt, cap al Parnàs tot encès de goig iconoclasta.