Els neandertals, membres d'una humanitat paral·lela que va evolucionar a Europa durant cents de milers d'anys, constitueixen un sorprenent mirall on mirar-nos i, per contrast, conèixer-nos millor. Tenien capacitat per fabricar estris de pedra a la manera dels cromanyons, és a dir, els homes actuals; també posseïen llenguatge i rituals funeraris. Eren humans no sols en el sentit de pertànyer al nostre mateix grup evolutiu, sinó també en el més espiritual de les creences i els sentiments, en el de la ment. El pols entre neandertals i cromanyons va durar milers d'anys. Potser l'avantatge definitiu el van concedir als nostres avantpassats només dos factors: van inventar i perfeccionar una nova forma de fabricar utensilis i, encara que no estaven més ben adaptats biològicament al fred que els seus rivals, més aviat al contrari, quan l'estable món mediterrani es va veure afectat pel deteriorament climàtic, els seus sistemes simbòlics els van permetre consolidar-se en el territori i formar aliances per sobreviure i imposar-se.