En el segon llibre que dedica a la seva ciutat, Isabel Oliva fa i refà l'etern itinerari de la Girona vella. Es perd i es torna a trobar "pels laberints d'una geografia impossible de carrers costeruts, escales infinites, jardins amagats, patis secrets, portes tancades i finestres closes. Se sent el trepig fugisser dels desapareguts, el silenci que creix després de les campanades, el brogit del vent que esmola les pedres i el soroll llunyà del tren "que passa de llarg com el temps". Aquesta intangible "col·lecció de tardes" aplega records de fa molts anys i vivències d'última hora. Els poemes d'Isabel Oliva, passats pel doble filtre de la memòria i del somni, recullen l'herència dels millors glossadors de la ciutat -els de fa un segle- però revesteixen els vells escenaris de sempre amb imatges noves, adjectius inesperats i metàfores acabades d'estrenar. Si crèiem que sobre Girona ja estava tot dit, ara descobrim que, com en els versos de Maragall, "la poesia tot just ha començat / i és plena de virtuts desconegudes".