Tots duem en el fons del cor el pes suau i amarg d'una Ciutat Petita i Delicada on vivien persones tan mortes que no havien existit mai. On passaven coses estranyes i malignes, però plenes de tendresa que potser no entendrà qui ha nascut acostumat a la pols de la carretera, a moure's sobre rodes i s'ha abeurat amb xarop de benzina. Aquesta història totalment imaginada parla d'un temps i d'un país en què la gent caminava pels carrers, parlava de balcó a finestra, coneixia el metge del principal i la vídua trista del tercer, però no el que vivia en el sisè, per la senzilla raó que allí mai no va aixecar-se una casa de sis pisos. De tant pensar-hi he arribat a conèixer els seus habitants, i els fets ocorreguts en la inexistent Ciutat Petita i Delicada, sublim bogeria, m'han semblat reals. (JAUME MINISTRAL MASIÀ)