La ciutat, construcció artificial, és producte de la història de les cultures. Els nens, fruit biològic dels éssers humans, pertanyen a l'ordre natural. Per això, entre l'edifici d'uns versos durs s'hi troben plantes que arrelen fins i tot en les pitjors condicions. La ciutat i el nen, d'Ales Debeljak (Ljubljana, 1961), és un llibre alhora sensible i contundent, on predomina la metàfora de la destrucció per l'aigua i el foc en referir-se a la desintegració d'un món. L'última guerra balcànica (destrucció de ciutats i éssers) i el naixement de la filla del poeta (construcció del futur) són els pols que estableixen la poderosa electricitat d'aquest poemari. El llibre d'un poeta que no dorm quan el món al seu voltant cau fet pols i cendres.