Aquest cementiri és ple de vitalitat i de bon humor. Aplega una cinquantena de relats, la majoria del quals porta la paraula 'tomba' al títol: «La tomba de la vigilant del museu», «La tomba de l'impostor», «La tomba del defensa central», «La tomba de Lenin», «La tomba de l'orquestra», etc. Els escenaris de les tombes, repartits pels cinc continents, subratllen el caràcter universal del llibre: la vida i la mort juguen sempre al gat i la rata. En aquesta pugna perpètua, la tragèdia frega la ridiculesa i es dissimula la vulnerabilitat amb una- intensa joie de vivre. Per la precisió de l'estil i per l'originalitat de les històries, a Cementiri de butxaca hi ha el millor de Ramon Solsona.