Molts cops ens hem trobat pel carrer o al metro davant d'algú que ens demana caritat. Es tracta de situacions curioses, patètiques o dramàtiques i fins i tot, a vegades, divertides, que ens porten a reaccionar de manera diferent, ja sigui per instint, per vergonya, per pudor o per por de ser enganyat. Què hauríem de fer en aquestes situacions? No hi ha dret que alguns facin el viu i s'acomodin a mendicar abans que buscar una altra feina, però el que és realment intolerable és que hi hagi pobres de debò, gent que no té cap altre remei que demanar per poder menjar, que és la més gran de les injustícies. Amb esperit obert i voluntat d'anar al fons del problema, Joaquim Carbó exposa en aquestes pàgines les seves reflexions sobre la pobresa i els pobres, sobre la caritat i la bona o mala fe dels caritatius que, moltes vegades, ho són només per quedar bé o per netejar-se les consciències.