En les societats tardofeudals europees la propietat territorial era un element bàsic de les estructures de poder. El desenvolupament del capitalisme industrial, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari i la implantació de les societats liberals va significar un trasbals d'aquestes estructures, però durant un llarg període la propietat territorial va continuar tenint una influéncia notable. L'interrogant que integra el títol del llibre no és un simple recurs retòric, sinó que remet a un dels grans conceptes de les ciències socials: el de «capitalisme agrari». Rere el minuciós examen de les comptabilitats particulars dels terratinents, els autors han volgut apropar-se a una de les grans qüestions de la historiografia: la del caràcter i evolució de la gran propietat agrària dins un marc econòmic general (1850-1950) progressivament governat pel mercat, la indústria i les relacions salarials.