L'any 1964, el barri de La Salut, a Barcelona, era una zona molt agradable de casetes i torres amb jardí, entre el Carmel i Gràcia. En aquell barri, destinat a desaparèixer amb 1'obertura de la primera gran ronda de la ciutat, algunes famílies hi havien fundat 1'escola Talaia, laica i catalana, i 1'agrupament escolta Josep Carner. Amb El cant dels adéus, Lluís Maria Todó ens mostra un moment important del projecte de reconstrucció nacional de Catalunya a través dels ulls de dos adolescents, que viuen els esdeveniments des d'experiències molt diferents, tot i estar units per una forta amistat. Així, Daniel, el protagonista, manté una difícil relació amb la seva sexualitat, que 1'exclouria del moviment escolta i del projecte nacional, un projecte que comenta a perfilar-se i que afectarà de maneres molt diverses tots els personatges, homes i dones, d'aquesta faula irònica i lúcida. El cant dels adéus dissecciona, doncs, amb una prosa impecable l'entramat social i ideològic que sustenta el moviment escolta català sota el franquisme, i traba un relat inoblidable d'aquells anys a partir d'unes quantes famílies que posen de manifest les contradiccions, hipocresies i estratègies d'una part de la societat catalana disposada a projectar-se quan arribés la democràcia.