EI Cant del puig de Randa és un poema unitari que vol expressar una experiència espiritual per mitjà d'un marc natural i cultural que es concreta en el binomi Randa-Ramon Llull, de ressonàncies tan riques i potents en el nostre imaginari nacional. El poema és dividit en dues parts. En la primera, hi ha una aproximació progressiva al marc natural: el puig com a centre i testimoni; la lluent badia de Palma contemplada -amb els ulls de Ramon- des de Cura; el sol que tot ho inunda; la Cova del Beat; la clastra del santuari; l'església d'aquest, i els éssers vivents que hi habiten: alzines, eucaliptus, cigales, formigues i d'altres, amb els quals la poeta estableix un diàleg d'arrel franciscana i to molt personal. En la segona part, sense deixar la referència al marc natural, el poema presenta una interiorització gairebé vertiginosa entre l'ésser i el desésser, entre l'anhel de transcendència i la frustrant immanència, homòloga al típic neguit lul·lià i amb un diàleg amb aquest Ramon el Foll imaginat o recreat per la poeta.