Igual que hi ha qui se sap de memòria l’alineació del Barça, la senyora Serafina se sabia totes les marques de detergents. Quan un mes de desembre va morir, va entendre de seguida per què havia anat al cel: tot era brut, fet una porqueria! Els núvols blancs suraven llefiscosos. Les estrelles semblaven cagadetes de mosca... Un fàstic. Una vergonya. La Serafina s’arromangà i es posà a fer feina. D’una banda, la roba blanca: la lluna, les estrelles, els núvols i les esteles dels avions. I de l’altra, la roba de color: el cel blau, el sol i l’arc de Sant Martí. Resulta,però, que al cel les coses no rutllen igual que a la Terra i que la catàstrofe que va provocar va ser de les que fan història.