La bogeria és la descripció d'un cas de trastorn mental que l'autor va conèixer de prop. Un ric propietari de Vilaniu, Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim, va patir un lent i indeturable procés d'alienació mental a partir de l'assassinat del militar i líder polític. Oller contraposa l'idealisme del protagonista al racionalisme estricte de Giberga, un estudiant de Medicina, i a l'actitud més humana, a voltes gairebé irresponsable i irreflexiva d'Armengol, el futur advocat. La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols: d'una banda, l'herència genètica, i de l'altra, la influència del medi; és a dir l'idealisme contraposat al materialisme.