Diu Xavier Trias al pròleg: «L'Antoni ha volgut fer un exercici molt necessari: sentir la ciutat, tocar-la, recórrer-la, escoltar i estimar les persones que hi viuen i configuren realment la nostra ciutat.» I efectivament el llibre d'Antoni Vives només s'entén des de la vivència plena de Barcelona, des del seu coneixement i la seva estimació. Ens mostra Barcelona com una plataforma creativa i innovadora, amb capacitat de lideratge, una ciutat feta a la mesura de les persones, un espai idoni per promoure la cultura catalana i un excel·lent punt de trobada entre la gran diversitat de cultures del món. Però Vives ens manifesta també la seva visió crítica amb el rumb que està prenent la ciutat i les polítiques que s'hi desenvolupen. Per no acabar sent una «ciutat de cartró pedra», gairebé un parc temàtic per a turistes, i per recuperar una certa Barcelona dels ciutadans, L'autor apunta línies estratègiques i d'actuació que, cada dia que passa, semblen més i més necessàries.