Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d’aplegar i d’ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l’oportunitat d’una llum nova. Acompanyats d’aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d’un món tancat, l’experiència de la guerra i de l’exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d’un estil propi, a l’extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l’aventura difícil de l’ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l’ofici d’escriure. Rodoreda s’encara a si mateixa en un procés de despullament i d’intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d’un mirall trencat. Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Belet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d’una escriptora universal.