Entre les dones de lletres que es van donar a conèixer a la Catalunya de preguerra, la figura de la gironina Aurora Bertrana és una de les més conegudes i recobrades avui. Sobretot, per llibres de viatges com Paradisos oceànics (1930) o El Marroc sensual i fanàtic (1936) i per novel·les d’interès d’Entre dos silencis (1958) o Vent de grop (1967). Però també per una història personal plena d’experiències ben poc freqüents en una dona catalana de la seva època. La premsa va constituir el trampolí de l’èxit de Bertrana en els anys vint, va ser una de les seves principals plataformes d’actualitat en els trenta i es va convertir en un espai clau en la configuració de la seva imatge pública. Fins ara, tanmateix, se n’ha parlat ben poc. Neus Real ens ofereix la primera antologia d’escrits periodístics bertanians, en una selecció que dóna el protagonisme als articles de tema politicosocial. Molt més desconeguts que els de viatges, aquests articles van tenir un paper central en la consolidació del prestigi intel·lectual d’Aurora Bertrana i aporten una informació de primer ordre sobre la seva ideologia i el seu compromís amb el temps.