Es tracta d'un recull que com a jurat va captivar-me perquè està escrit amb una bellesa subtil i dolorosa, en el qual es tracten els grans temes de l'existència, com ara viure, estimar i morir, amb un gran domini tècnic, una superació de la rima tradicional -sense defugir-la, però- i un discurs amb uns certs tocs actuals i de risc. En síntesi, el poemari transmet el dolor per la pèrdua, però també la riquesa de viure, i ho fa amb una tradició literària fronterera: entre el referent del classicisme, però apostant alhora cap a noves direccions poètiques. Doble mèrit.