La Mort passeja per la ciutat. La Mort s’estima tothom. Monges i capellans, prostitues i proxenetes, narcotraficants i policies. La Mort abraça tothom, amb tothom fa festa. La feina dels policies d’Homicidis Torrero, Loperrubio, Argemí i la resta de l’equip constitueix a aturar aquesta epidèmia salvatge i, per aconseguir-ho, abans han de comprendre quin sentit té, si és que la mort ha tingut mai algun sentit. Retrobarem un cop més Paco Rincón, aquell policia corrupte i enamorat que es volia comprar una prostituta de luxe per no fer-li mai l’amor. I coneixerem personatges que no coneixeríem i que, com tots els d’aquesta formidable aventura, sabran desvetllar-nos la tendresa que desvetllen els monstres al mateix temps que la repulsió que ens provoquen els àngels. En la Triologia Satànica, aquesta és la novel·la que explica el que realment va passar. És la metàfora irònica del forcejament amb què el nostre jo tracta de mantenir l’equilibri precari entre les pulsions més primitives i la repressió que ens imposen el seny i la societat.