Les manifestacions artístiques que, des de la prehistòria fins a l'actualitat, s'han desenvolupat a Catalunya connecten permanentment amb Europa. Però, a més, els artistes actius al nostre país (catalans o no) han fet sempre una interpretació pròpia de les formes i de l'esperit de cada època. En contrapartida, els corrents europeus s'han enriquit, també, de les solucions estètiques singulars que han aportat els artistes catalans. Des d'aquests moviments europeus receptors, les propostes estètiques catalanes s'han difós a altres cultures del món. Santiago Alcolea i Gil exposa i demostra la imbricació clara entre l'art català i l'europeu i clou el seu assaig amb un interrogant respecte al futur: quin és l'espai que Catalunya ha d'ocupar en aquesta Europa d'horitzons culturals definits?